Prof. Dr. DIDIER QUELOZ
PREMI NOBEL DE FÍSICA 2019
Amb nosaltres a Sabadell, Premi Nobel de Física 2019 pel descobriment del primer exoplaneta, 51 Pegasi b, que orbita una estrella de tipus solar.
CONFERENCIA ESTRELLA
Dissabte 10 d’octubre a les 16:00h
TAULA RODONA I DIÀLEGS
Diumenge 11 d’octubre a les 12:00h
El Dr. Queloz va desenvolupar la seva carrera a la Universitat de Ginebra, on l’any 1995, mentre realitzava la seva tesi doctoral sota la direcció del Dr. Michel Mayor, va anunciar el descobriment de 51 Pegasi b, el primer planeta detectat fora del nostre sistema solar que orbita una estrella similar al Sol.
Mentre cercaven nanes marrons, Michel Mayor i Didier Queloz van detectar un senyal en les seves mesures de velocitat radial i, lluny de descartar-lo, van decidir investigar-lo a fons. Gràcies al desenvolupament de noves tècniques de detecció i a un enfocament innovador, van demostrar per primera vegada l’existència de planetes més enllà del Sistema Solar amb unes característiques fins aleshores impensables.
Els descobriments del prof. Queloz i la metodologia que va desenvolupar han estat fonamentals per a l’astronomia actual, ja que van establir les bases de l’anomenada «revolució dels exoplanetes», transformant la nostra comprensió de la formació dels sistemes planetaris i del lloc que ocupa la Terra a l’Univers. Per aquesta contribució, li va ser concedit el Premi Nobel de Física l’any 2019.
Actualment, el prof. Queloz és catedràtic al Laboratori Cavendish de la Universitat de Cambridge i professor de Física a l’ETH de Zuric.
Per tot això, volem expressar el nostre més sincer agraïment al prof. Didier Queloz per honorar-nos amb la seva presència a Sabadell i per compartir amb nosaltres els seus coneixements i la seva visió sobre un dels camps més apassionants de l’astronomia actual.
Ignasi Ribas
CONFERENCIA INAUGURAL
Divendres 9 d'octubre a les 18:30h
Doctor en Física per la Universitat de Barcelona i actualment és professor d’investigació a l’Institut de Ciències de l’Espai del CSIC.
La seva activitat de recerca se centra en el descobriment i la caracterització d’exoplanetes, especialment aquells que són similars a la Terra, amb l’objectiu de cercar indicis de vida en el futur. Té responsabilitats de primer nivell en instruments astronòmics, així com en diverses missions espacials, entre les quals destaquen CHEOPS, PLATO i Ariel. Coordina, a més, el desenvolupament de nanosatèl·lits.
Alicia Sintes
CONFERÈNCIA DE CLAUSURA
Dilluns 12 d'octubre a les 09:45h
Catedràtica de Física Teòrica a la Universitat de les Illes Balears i una referent internacional en astronomia d’ones gravitacionals. És investigadora principal del grup GRAVITY i directora de l’Institut d’Aplicacions Computacionals de Codi Comunitari. Doctora per la UIB, va desenvolupar part de la seva carrera a l’Institut Max Planck de Física Gravitacional i participa en la col·laboració LIGO des dels seus inicis. Actualment és membre del LISA Consortium i de l’Einstein Telescope.
NADIA BLAGORODNOVA
CONFERÈNCIA CONVIDADA
Dissabte 10 d'octubre pel matí
Professora de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona. La seva recerca se centra en l’astronomia observacional en el domini temporal, que estudia fenòmens astrofísics transitoris com ara supernoves, fusions estel·lars o estrelles esquinçades per forats negres supermassius. Amb el grup de recerca Common Envelope Transients – Progenitors, Precursors and Properties of their Outbursts (CET-3PO), finançat amb una beca del Consell Europeu de Recerca (ERC), estudia la interacció i la fusió d’estrelles binàries properes.
Ha estat reconeguda ex aequo amb el Premi Nacional de Recerca al Talent Jove 2025.
Enric Pallé
Doctor en Astrofísica per l’Armagh Observatory / Queen’s University de Belfast. El primer cicle del grau en Física el va cursar a la Universitat Autònoma de Barcelona i la llicenciatura a la Universitat de La Laguna, a les Canàries. Té una àmplia experiència professional, iniciada com a investigador postdoctoral a l’Institut de Tecnologia de Nova Jersey i a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia (Estats Units). Ha estat investigador amb beca Ramón y Cajal a l’Institut d’Astrofísica de Canàries, cap del departament de recerca i actualment és professor investigador del més alt nivell en el mateix institut. La seva recerca se centra en tres àrees principals: l’estudi de la Terra com a planeta des de l’espai per identificar biosignatures en la seva llum global; l’anàlisi d’atmosferes d’exoplanetes mitjançant espectroscòpia de transmissió (especialment amb el telescopi GTC de 10 m); i la detecció i confirmació d’exoplanetes amb telescopis com Kepler (K2) i SuperWASP.
Els Congressos Estatals d’Astronomia (CEA) reuneixen astrònoms aficionats de tot l’Estat espanyol per compartir tècniques d’observació, resultats i experiències, fomentant la col·laboració entre associacions i la divulgació pública de l’astronomia. Organitzats biennalment, han impulsat noves societats i, el 2014, van motivar la fundació de la Federació d’Associacions Astronòmiques d’Espanya, que agrupa 78 associacions i més de 8.000 aficionats.
Els CEA han guanyat prestigi, atraient també astrònoms professionals que col·laboren en recerca conjunta (Pro-Am). La millora en les tècniques amateurs ha incrementat la seva contribució a projectes d’astrofísica professional i ha inspirat vocacions científiques entre els joves.
Un altre objectiu clau és la divulgació astronòmica: els congressos són un fòrum per compartir mètodes de difusió i augmentar la presència de l’astronomia en la societat. A més, entre 2026 i 2028, Espanya viurà tres eclipsis de Sol consecutius (dos totals i un anular), un context extraordinari per a la divulgació.
Per facilitar la planificació de la teva assistència, hem habilitat la secció “Seu i Serveis”, on trobaràs informació detallada sobre el lloc de celebració del congrés, opcions d’allotjament amb tarifes especials per als participants, recomanacions de transport i altres serveis útils durant la teva estada a Sabadell.
- Fomentar la cooperació entre aficionats i professionals (Pro–Am) de l’astronomia, i en projectes de recerca.
- Potenciar la participació femenina en l’astronomia amateur (actualment al voltant del 20%).
- Difondre avenços i tècniques astronòmiques mitjançant ponències, tallers i exposicions.
- Reforçar la relació entre els participants per a la discussió dels seus resultats i de les experiències de les Associacions Astronòmiques.
- Conferència inaugural oberta al públic.
- Sessions científiques sobre astrofísica, heliofísica, exoplanetes, observació, astrometria, fotometria, espectroscòpia i altres en preparació.
- Concurs estatal d’astrofotografia i dibuix astronòmic.
- Exposició d’instrumentació d’observació i material divulgatiu.
- Sopar de gala del Congrés.
- Visita guiada a l'Observatori Astronòmic de Sabadell.
- Visita guiada per la ciutat de Sabadell.
- CONCURS CEA ASTROFOTOGRAFIA I DIBUIX ASTRONÒMIC
Exclusiu per als participants inscrits que pertanyin a qualsevol de les associacions i agrupacions astronòmiques d’Espanya. Bases amb tots els detalls per participar.
¿Per què concursar?
Compartir els teus èxits després de tant d’esforç per aconseguir la imatge perfecta de les meravelles que ens ofereix l’Univers, ben mereix una oportunitat de rebre un reconeixement.
Aprofita l’ampli ventall de categories per presentar els teus millors treballs.
6 categories, cadascuna amb un primer i un segon premi: cel profund, planetària, astropaisatge, time-lapse/vídeo astronòmic, dibuix astronòmic clàssic i art astronòmic.
Enviament fotos i creacions fins el 13 de setembre per email a:
concursos.CEA@astrosabadell.org
Col·laboradors:
Pots ser patrocinador del Congrés i, així, aconseguir junts que aquesta sigui una edició memorable. Hem establert tres modalitats diferents de participació per a Empreses i Entitats, amb suficient flexibilitat cadascuna per ser adaptada a cada cas específic:
- Sponsor corporatiu
- Patrocinador del CEA
- Col·laborador comercial
L’Agrupació Astronòmica Sabadell és una de les agrupacions astronòmiques de referència a Catalunya i a l’Estat espanyol. Es va fundar l’any 1960 i, des de llavors, no ha deixat de créixer. El 1993 es va inaugurar la seva seu principal, un observatori astronòmic situat al Parc Catalunya de la ciutat.
Reuneix persones aficionades i interessades en les ciències de l’espai, i promou l’observació astronòmica, la formació i la recerca amateur. També desenvolupa una important tasca de divulgació mitjançant conferències, cursos, publicacions, activitats educatives, tallers, visites a l’observatori i moltes altres iniciatives.
L’any 1977, l’Agrupació Astronòmica Sabadell ja va organitzar les II Jornades Astronòmiques, considerades precursos dels actuals Congressos Estatals d’Astronomia. Quaranta-nou anys després, reprenem aquella experiència amb renovada il·lusió i compromís, assumint novament l’organització del 27è Congrés Estatal d’Astronomia, una trobada que reflecteix la continuïtat, la maduresa i la vitalitat del moviment astronòmic amateur al nostre país.